. . "Ferranti Mark I, Ferranti Star \u2013 pierwszy komputer we wsp\u00F3\u0142czesnym znaczeniu tego terminu, sprzedany w Wielkiej Brytanii. By\u0142 to ten sam projekt co w przypadku maszyny prof. Frederica Callanda Williamsa Small-Scale Experimental Machine (baby), ale znacznie zminiaturyzowany. Maszyna zosta\u0142a sprzedana w 1949 r., ale dostarczona na uniwersytet w Manchesterze dopiero w 1951 r."@pl . . "The Ferranti Mark 1, also known as the Manchester Electronic Computer in its sales literature, and thus sometimes called the Manchester Ferranti, was produced by British electrical engineering firm Ferranti Ltd. Among the world's first commercially available general-purpose digital computers. it was \"the tidied up and commercialised version of the Manchester Mark I. The first machine was delivered to the University of Manchester in February 1951 (publicly demonstrated in July) ahead of the UNIVAC I, which was sold to the United States Census Bureau on 31 March 1951, although not delivered until late December the following year."@en . . "Ferranti Mark I"@de . . . . . . . . . . . . . . "Ferranti Mark I"@pl . "Ferranti Mark 1"@en . . . "Manchester Ferranti"@en . . . . . . "Il Ferranti Mark 1, noto anche come Manchester Electronic Computer o anche Manchester Ferranti, \u00E8 stato il primo computer elettronico di uso generale al mondo ad essere messo in commercio. Nonostante fosse stato preceduto dal e dallo Z4, il Ferranti Mark 1 \u00E8 considerato il primo computer perch\u00E9 il BINAC non fu sviluppato per essere un computer di uso generale ma per essere impiegato in ambito aerocivile, anche se poi non fu mai usato per questi compiti mentre lo Z4 era un dispositivo elettro-meccanico e non elettronico."@it . . . . . . . . . . . . "El Ferranti Mark I, tambi\u00E9n conocido como el Computador Electr\u00F3nico de M\u00E1nchester (Manchester Electronic Computer)\u200B fue el primer computador electr\u00F3nico comercialmente disponible de prop\u00F3sito general del mundo.\u200B La primera m\u00E1quina fue entregada a la Universidad de M\u00E1nchester en febrero de 1951, antes que la UNIVAC I, que fue entregada a la Oficina de Censos de Estados Unidos un mes m\u00E1s tarde."@es . . . . . . . . . . . "La Ferranti Mark I, tamb\u00E9 coneguda com la Computadora Electr\u00F2nica de Manchester (Manchester Electronic Computer) va ser el primer ordinador electr\u00F2nic comercialment disponible de prop\u00F2sit general del m\u00F3n. La primera m\u00E0quina va ser lliurada a la Universitat de Manchester el febrer de 1951, abans que la UNIVAC I, que va ser lliurada a l'Oficina de Censos dels Estats Units un mes m\u00E9s tard."@ca . . . . . . . . . . . . . . . "La Ferranti Mark I, tamb\u00E9 coneguda com la Computadora Electr\u00F2nica de Manchester (Manchester Electronic Computer) va ser el primer ordinador electr\u00F2nic comercialment disponible de prop\u00F2sit general del m\u00F3n. La primera m\u00E0quina va ser lliurada a la Universitat de Manchester el febrer de 1951, abans que la UNIVAC I, que va ser lliurada a l'Oficina de Censos dels Estats Units un mes m\u00E9s tard. La m\u00E0quina va ser constru\u00EFda per del Regne Unit. Estava basada en el Manchester Mark I, la qual va ser dissenyada a la Universitat de Manchester per Freddie Williams i Tom Kilburn. El Manchester Mark I va servir com a prototip del Ferranti Mark I, les principals millores van ser la mida de la mem\u00F2ria prim\u00E0ria i secund\u00E0ria, un multiplicador m\u00E9s r\u00E0pid i instruccions addicionals. El Mark I feia servir paraules de 20 bits emmagatzemades en una l\u00EDnia de punts en un tub Williams, cada tub emmagatzemava un total de 64 \"l\u00EDnies\" de punts. Cada instrucci\u00F3 s'emmagatzemava en una paraula, mentre que els nombres eren emmagatzemats en dues paraules. La mem\u00F2ria principal consistia en vuit tubs, cadascun emmagatzemava una \"p\u00E0gina\" de 64 paraules. Altres tubs emmagatzemaven un (A) de 80 bits, el registre quocient/multiplicador (MQ) de 40 bits i vuit \"l\u00EDnies-B\", o \u00EDndexs de registres, els quals eren una de les caracter\u00EDstiques \u00FAniques del disseny Mark I. L'acumulador podia ser direccionat com dues paraules de 40 bits. Un extra de 20 bits per tub emmagatzemaven valors de despla\u00E7ament en la mem\u00F2ria secund\u00E0ria. La mem\u00F2ria secund\u00E0ria estava implementada en un tambor magn\u00E8tic de 512 p\u00E0gines, emmagatzemant 2 p\u00E0gines per pista, amb un temps de revoluci\u00F3 de 30 mil\u00B7lisegons per volta. El tambor tenia vuit vegades la capacitat del disseny Manchester original. La instruccions, com en la m\u00E0quina de Manchester, usaven un format de direccionameinto simple en el qual els operands eren modificats i posats en l'acumulador. Tenia al voltant de 50 instruccions en total. El temps b\u00E0sic per cicle era d'1,2 mil\u00B7lisegons, i una multiplicaci\u00F3 podia completar en la nova unitat paral\u00B7lela al voltant de 2,16 mil\u00B7lisegons (unes cinc vegades m\u00E9s r\u00E0pid que el disseny original). El multiplicador feia servir prop d'un quart de les 4.050 v\u00E0lvules de la m\u00E0quina. Diverses instruccions van ser agregades per copiar una paraula de mem\u00F2ria d'un tub Williams a la m\u00E0quina de cinta de paper, o per llegir des de la dita cinta de paper. Moltes instruccions es van agregar al disseny original de Manchester, incloent una instrucci\u00F3 de nombres aleatoris i diverses altres per manejar les \"l\u00EDnies-B\". El Mark I original havia de ser programat ingressant car\u00E0cters que representaven valors de 5 bits que podien representar en una cinta de paper. Els enginyers van decidir utilitzar una relaci\u00F3 simple entre les perforacions de la cinta i els d\u00EDgits binaris que representaven, per\u00F2 la relaci\u00F3 entre els forats del paper i la codificaci\u00F3 f\u00EDsica mai inent\u00F3 ser un \"mapeig\" binari. Com a resultat, els car\u00E0cters representats pels valors 0 a 31, semblaven generats a l'atzar: /E A: SIU \u00BD DRJNFCKTZLWHYPQOBG \"MxV \u00A3 . Cada isntrucci\u00F3n era representada per un sol car\u00E0cter. La primera m\u00E0quina va ser venuda a la Universitat de Manchester. Ferranti va tenir grans esperances de vendre altres m\u00E0quines, i van rebre una comanda de l'Atomic Energy Research Establishment (Regne Unit) per a ser lliurat a la tardor (boreal) de 1952. No obstant aix\u00F2, mentre la m\u00E0quina era constru\u00EFda va canviar el govern, i el nou cancel\u00B7lar tots els contractes per dalt de les \u20A4 100.000. Una Mark I parcialment acabada va quedar en Ferranti, i va ser comprada m\u00E9s tard per la Universitat de Toronto a preu \"d'emerg\u00E8ncia\". La m\u00E0quina de la Udet, anomenada \"FERUT\", va ser \u00E0mpliament usada en negocis, enginyeria i acad\u00E8mia. Despr\u00E9s de les dues primeres m\u00E0quines, es va llan\u00E7ar una m\u00E0quina revisada. Coneguda com el Ferranti Mark I * o el Ferranti Star (Ferranti Estrella). Les revisions principalment depurar el joc d'instruccions per a un millor \u00FAs. En lloc d'un \"mapeig\" dels forats de la cinta de paper que semblava produ\u00EFt a l'atzar, la nova m\u00E0quina tenia un mapeig amb forats en ordre, per produir un joc molt m\u00E9s simple: \u00F8 \u00A3 \u00BD 0 : $ ABCDEFGHIJKLMNPQRSTUVWXYZ. A m\u00E9s diversos comandaments per manejar els registres d'\u00EDndexs tenien efectes secundaris que produ\u00EFen programes extravagants, per\u00F2 es van modificar per no tenir-los. La instrucci\u00F3 de m\u00E0quina JUMP saltava a una posici\u00F3 anterior de la desitjada, per la mateixa manera que els \u00EDndexs tenien comportaments estranys. Es va provar que aix\u00F2 era bo nom\u00E9s en teoria, per\u00F2 en la pr\u00E0ctica era molt molest i tamb\u00E9 va ser corregit. L'Entrada/Sortida modificades, amb nombres de 5 bits escrits amb el d\u00EDgit menys significatiu a la dreta, com \u00E9s t\u00EDpic en l'escriptura de nombres. Tot aix\u00F2, juntament amb molts altres canvis, van millorar molt la facilitat de programar la nova m\u00E0quina. Es van vendre com a m\u00EDnim 7 m\u00E0quines Mark I * entre 1951 i 1957, una d'elles als laboratoris de Shell a Amsterdam."@ca . . . . . . . . . . "984644135"^^ . . "Ferranti Mark 1"@ja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Der Ferranti Mark I war nach dem Zuse Z4 der zweite kommerziell erh\u00E4ltliche Universal-Computer. Er wurde erstmals im Februar 1951 ausgeliefert, kurz vor dem UNIVAC I. Der Rechner wurde von der britischen Firma Ferranti gebaut und basierte auf dem Manchester Mark I, der von Frederic Calland Williams und Tom Kilburn an der University of Manchester konstruiert wurde. Der Manchester Mark I diente gewisserma\u00DFen als Prototyp f\u00FCr den Ferranti Mark I. Die wichtigsten Verbesserungen waren die Gr\u00F6\u00DFe des Arbeits- und Sekund\u00E4rspeichers, ein schnellerer Multiplikator sowie zus\u00E4tzliche Befehle."@de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Ferranti Mark 1"@en . . . . . . . . . . "The Ferranti Mark 1, also known as the Manchester Electronic Computer in its sales literature, and thus sometimes called the Manchester Ferranti, was produced by British electrical engineering firm Ferranti Ltd. Among the world's first commercially available general-purpose digital computers. it was \"the tidied up and commercialised version of the Manchester Mark I. The first machine was delivered to the University of Manchester in February 1951 (publicly demonstrated in July) ahead of the UNIVAC I, which was sold to the United States Census Bureau on 31 March 1951, although not delivered until late December the following year."@en . . . . . . "Ferranti Mark 1 \u306F\u3001\u4E16\u754C\u521D\u306E\u5546\u7528\u6C4E\u7528\u96FB\u5B50\u5F0F\u30B3\u30F3\u30D4\u30E5\u30FC\u30BF\u3067\u3042\u308B\u3002 \u8CA9\u4FC3\u30D1\u30F3\u30D5\u30EC\u30C3\u30C8\u306B\u306F Manchester Electronic Computer \u3068\u306E\u547C\u79F0\u3082\u3042\u308A\u3001Manchester Ferranti \u3068\u3082\u547C\u3070\u308C\u305F\u3002Manchester Mark I \u3092\u6574\u3048\u3066\u88FD\u54C1\u5316\u3057\u305F\u30D0\u30FC\u30B8\u30E7\u30F3\u3068\u3044\u3048\u308B\u3002"@ja . . "Der Ferranti Mark I war nach dem Zuse Z4 der zweite kommerziell erh\u00E4ltliche Universal-Computer. Er wurde erstmals im Februar 1951 ausgeliefert, kurz vor dem UNIVAC I. Der Rechner wurde von der britischen Firma Ferranti gebaut und basierte auf dem Manchester Mark I, der von Frederic Calland Williams und Tom Kilburn an der University of Manchester konstruiert wurde. Der Manchester Mark I diente gewisserma\u00DFen als Prototyp f\u00FCr den Ferranti Mark I. Die wichtigsten Verbesserungen waren die Gr\u00F6\u00DFe des Arbeits- und Sekund\u00E4rspeichers, ein schnellerer Multiplikator sowie zus\u00E4tzliche Befehle. Nachdem die ersten beiden Rechner geliefert worden waren (an die University of Manchester und an die University of Toronto), wurde ein \u00FCberarbeitetes Design ausgeliefert, das als Ferranti Mark I* oder Ferranti Star bekannt wurde. Die sonstigen \u00DCberarbeitungen betrafen haupts\u00E4chlich den Befehlssatz, f\u00FCr eine bessere Bedienbarkeit. Mindestens sieben dieser Rechner wurden zwischen 1951 und 1957 ausgeliefert."@de . . . . . . . . . . "Ferranti Mark 1"@en . "Ferranti Mark I"@ca . . . . . . "Ferranti Mark I byl prvn\u00ED komer\u010Dn\u011B vyr\u00E1b\u011Bn\u00FD univerz\u00E1ln\u00ED po\u010D\u00EDta\u010D, kter\u00FD byl pln\u011B elektronick\u00FD (na rozd\u00EDl od d\u0159\u00EDve vyr\u00E1b\u011Bn\u00E9ho po\u010D\u00EDta\u010De , kter\u00FD byl obsahoval i mechanick\u00E9 prvky). P\u0159\u00EDli\u0161 se neli\u0161il od star\u0161\u00EDho po\u010D\u00EDta\u010De navr\u017Een\u00E9ho a na . Ferranti Mark I vyr\u00E1b\u011Bla britsk\u00E1 spole\u010Dnost a prvn\u00ED komplet dodala v \u00FAnoru 1951, op\u011Bt Manchestersk\u00E9 univerzit\u011B, \u010D\u00EDm\u017E t\u011Bsn\u011B p\u0159ipravila o prvenstv\u00ED americk\u00FD UNIVAC I, jeho\u017E prvn\u00ED komplet byl dod\u00E1n americk\u00E9mu a\u017E v b\u0159eznu. Druh\u00FD Ferranti Mark 1 z\u00EDskala v roce 1952 Torontsk\u00E1 univerzita v Kanad\u011B a pak bylo v letech 1953\u20131957 vyrobeno a dod\u00E1no r\u016Fzn\u00FDm z\u00E1kazn\u00EDk\u016Fm p\u0159inejmen\u0161\u00EDm sedm dal\u0161\u00EDch kus\u016F m\u00EDrn\u011B vylep\u0161en\u00E9 verze Mark 1 Star."@cs . . . . . . . . . "Ferranti Mark I"@fr . . . . . "\uD398\uB780\uD2F0 \uB9C8\uD06C 1(Ferranti Mark 1), \uB9E8\uCCB4\uC2A4\uD130 \uC77C\uB809\uD2B8\uB85C\uB2C9 \uCEF4\uD4E8\uD130(Manchester Electronic Computer), \uB9E8\uCCB4\uC2A4\uD130 \uD398\uB780\uD2F0(Manchester Ferranti)\uB294 \uC138\uACC4 \uCD5C\uCD08\uC758 \uC0C1\uC6A9, \uBC94\uC6A9 \uC77C\uB809\uD2B8\uB85C\uB2C9 \uCEF4\uD4E8\uD130\uC600\uB2E4. \uB9E8\uCCB4\uC2A4\uD130 \uCEF4\uD4E8\uD130\uC758 \uC815\uB3C8\uB41C, \uC0C1\uC6A9\uD654\uB41C \uBC84\uC804\uC774\uC5C8\uB2E4. \uCD5C\uCD08\uC758 \uAE30\uACC4\uB294 1951\uB144 2\uC6D4 \uB9E8\uCCB4\uC2A4\uD130 \uBE45\uD1A0\uB9AC\uC544 \uB300\uD559\uAD50\uC5D0 \uC804\uB2EC\uB418\uC5C8\uC73C\uBA70 (\uACF5\uAC1C \uC2DC\uC5F0\uC740 7\uC6D4) \uC774\uD6C4 1951\uB144 3\uC6D4 31\uC77C \uBBF8\uAD6D \uC778\uAD6C\uC870\uC0AC\uAD6D\uC5D0 \uC720\uB2C8\uBC15 I\uC774 \uACF5\uAE09\uB418\uC5C8\uC73C\uB098 \uC774\uB4EC\uD574 12\uC6D4 \uB9D0\uAE4C\uC9C0 \uC804\uB2EC\uB418\uC9C0\uB294 \uC54A\uC558\uB2E4."@ko . . . . "Ferranti Mark 1"@cs . . . "Ferranti Mark I, Ferranti Star \u2013 pierwszy komputer we wsp\u00F3\u0142czesnym znaczeniu tego terminu, sprzedany w Wielkiej Brytanii. By\u0142 to ten sam projekt co w przypadku maszyny prof. Frederica Callanda Williamsa Small-Scale Experimental Machine (baby), ale znacznie zminiaturyzowany. Maszyna zosta\u0142a sprzedana w 1949 r., ale dostarczona na uniwersytet w Manchesterze dopiero w 1951 r."@pl . . . . . . . . . . . . "Ferranti Mark I"@es . . "El Ferranti Mark I, tambi\u00E9n conocido como el Computador Electr\u00F3nico de M\u00E1nchester (Manchester Electronic Computer)\u200B fue el primer computador electr\u00F3nico comercialmente disponible de prop\u00F3sito general del mundo.\u200B La primera m\u00E1quina fue entregada a la Universidad de M\u00E1nchester en febrero de 1951, antes que la UNIVAC I, que fue entregada a la Oficina de Censos de Estados Unidos un mes m\u00E1s tarde."@es . . . "15350"^^ . . "Il Ferranti Mark 1, noto anche come Manchester Electronic Computer o anche Manchester Ferranti, \u00E8 stato il primo computer elettronico di uso generale al mondo ad essere messo in commercio. Nonostante fosse stato preceduto dal e dallo Z4, il Ferranti Mark 1 \u00E8 considerato il primo computer perch\u00E9 il BINAC non fu sviluppato per essere un computer di uso generale ma per essere impiegato in ambito aerocivile, anche se poi non fu mai usato per questi compiti mentre lo Z4 era un dispositivo elettro-meccanico e non elettronico."@it . "Manchester Electronic Computer"@en . . . "Ferranti Mark 1, c. 1951"@en . . "Ferranti Mark I byl prvn\u00ED komer\u010Dn\u011B vyr\u00E1b\u011Bn\u00FD univerz\u00E1ln\u00ED po\u010D\u00EDta\u010D, kter\u00FD byl pln\u011B elektronick\u00FD (na rozd\u00EDl od d\u0159\u00EDve vyr\u00E1b\u011Bn\u00E9ho po\u010D\u00EDta\u010De , kter\u00FD byl obsahoval i mechanick\u00E9 prvky). P\u0159\u00EDli\u0161 se neli\u0161il od star\u0161\u00EDho po\u010D\u00EDta\u010De navr\u017Een\u00E9ho a na . Ferranti Mark I vyr\u00E1b\u011Bla britsk\u00E1 spole\u010Dnost a prvn\u00ED komplet dodala v \u00FAnoru 1951, op\u011Bt Manchestersk\u00E9 univerzit\u011B, \u010D\u00EDm\u017E t\u011Bsn\u011B p\u0159ipravila o prvenstv\u00ED americk\u00FD UNIVAC I, jeho\u017E prvn\u00ED komplet byl dod\u00E1n americk\u00E9mu a\u017E v b\u0159eznu. Druh\u00FD Ferranti Mark 1 z\u00EDskala v roce 1952 Torontsk\u00E1 univerzita v Kanad\u011B a pak bylo v letech 1953\u20131957 vyrobeno a dod\u00E1no r\u016Fzn\u00FDm z\u00E1kazn\u00EDk\u016Fm p\u0159inejmen\u0161\u00EDm sedm dal\u0161\u00EDch kus\u016F m\u00EDrn\u011B vylep\u0161en\u00E9 verze Mark 1 Star."@cs . . "\uD398\uB780\uD2F0 \uB9C8\uD06C 1"@ko . . "Ferranti Mark 1"@it . . . . . . . . . . . "Ferranti Mark 1 \u306F\u3001\u4E16\u754C\u521D\u306E\u5546\u7528\u6C4E\u7528\u96FB\u5B50\u5F0F\u30B3\u30F3\u30D4\u30E5\u30FC\u30BF\u3067\u3042\u308B\u3002 \u8CA9\u4FC3\u30D1\u30F3\u30D5\u30EC\u30C3\u30C8\u306B\u306F Manchester Electronic Computer \u3068\u306E\u547C\u79F0\u3082\u3042\u308A\u3001Manchester Ferranti \u3068\u3082\u547C\u3070\u308C\u305F\u3002Manchester Mark I \u3092\u6574\u3048\u3066\u88FD\u54C1\u5316\u3057\u305F\u30D0\u30FC\u30B8\u30E7\u30F3\u3068\u3044\u3048\u308B\u3002"@ja . . . . "571886"^^ . . . "Le Ferranti Mark 1, \u00E9galement connu sous le nom de Manchester Electronic Computer et donc parfois appel\u00E9 Manchester Ferranti, \u00E9tait le premier ordinateur \u00E9lectronique g\u00E9n\u00E9raliste commercialis\u00E9 du monde et le second au monde apr\u00E8s l\u2019ordinateur \u00E9lectrom\u00E9canique Zuse 4."@fr . . . . . . . . . . . . . . . . . "\uD398\uB780\uD2F0 \uB9C8\uD06C 1(Ferranti Mark 1), \uB9E8\uCCB4\uC2A4\uD130 \uC77C\uB809\uD2B8\uB85C\uB2C9 \uCEF4\uD4E8\uD130(Manchester Electronic Computer), \uB9E8\uCCB4\uC2A4\uD130 \uD398\uB780\uD2F0(Manchester Ferranti)\uB294 \uC138\uACC4 \uCD5C\uCD08\uC758 \uC0C1\uC6A9, \uBC94\uC6A9 \uC77C\uB809\uD2B8\uB85C\uB2C9 \uCEF4\uD4E8\uD130\uC600\uB2E4. \uB9E8\uCCB4\uC2A4\uD130 \uCEF4\uD4E8\uD130\uC758 \uC815\uB3C8\uB41C, \uC0C1\uC6A9\uD654\uB41C \uBC84\uC804\uC774\uC5C8\uB2E4. \uCD5C\uCD08\uC758 \uAE30\uACC4\uB294 1951\uB144 2\uC6D4 \uB9E8\uCCB4\uC2A4\uD130 \uBE45\uD1A0\uB9AC\uC544 \uB300\uD559\uAD50\uC5D0 \uC804\uB2EC\uB418\uC5C8\uC73C\uBA70 (\uACF5\uAC1C \uC2DC\uC5F0\uC740 7\uC6D4) \uC774\uD6C4 1951\uB144 3\uC6D4 31\uC77C \uBBF8\uAD6D \uC778\uAD6C\uC870\uC0AC\uAD6D\uC5D0 \uC720\uB2C8\uBC15 I\uC774 \uACF5\uAE09\uB418\uC5C8\uC73C\uB098 \uC774\uB4EC\uD574 12\uC6D4 \uB9D0\uAE4C\uC9C0 \uC804\uB2EC\uB418\uC9C0\uB294 \uC54A\uC558\uB2E4."@ko . "Le Ferranti Mark 1, \u00E9galement connu sous le nom de Manchester Electronic Computer et donc parfois appel\u00E9 Manchester Ferranti, \u00E9tait le premier ordinateur \u00E9lectronique g\u00E9n\u00E9raliste commercialis\u00E9 du monde et le second au monde apr\u00E8s l\u2019ordinateur \u00E9lectrom\u00E9canique Zuse 4."@fr .